ECOLOGIA DOMÈSTICA : REDUCCIÓ DEL CONSUM D'ALUMINI

Quants centímetres quadrats utilitzes cada dia , i cada mes i cada any de paper d'alumini? Quant pesa el paper d'alumini que utilitzes al cap d'un any d'embolicar l'entrepà? Quins altres objectes d'alumini utilitza la teva família per a l'ús domèstic?  

Un dels reptes més complicats als quals s'enfronta la nostra societat és el d'aconseguir un desenvolupament socioeconòmic compatible amb un medi ambient en bon estat de conservació. Paradoxalment , no hi ha un problema en què sigui més senzill intervenir com a ciutadà particular. Tots els consumidors podem conservar recursos , estalviar energia i evitar deixalles . Tots podem comprar productes energèticament eficients, productes reutilitzables , fabricats amb materials reciclats o que siguin ells mateixos reciclables, o aliments amb el menor embolcall possible .

És per això que des de la nostra escola ens hem proposat fer una campanya per aconseguir reduir l'ús del paper d'alumini.

Per què és un problema el consum d'alumini?

El principal ús domèstic de l'alumini és l'alimentari. El reciclatge de pots per a begudes ha augmentat espectacularment els últims anys gràcies a la generalització dels contenidors "grocs". No obstant això, això no evita que cada any a Espanya se continuïn generant 15000 tones de residus d'alumini, bàsicament paper alumini. Com tothom sap, la producció de paper d'alumini és molt costosa energètica i ambientalment.

Per què és important utilitzar embolcalls reutilitzables?

Encara vivim immersos en la cultura de l' "usar i llençar", però l'alternativa a l'ús de l' alumini per embolicar entrepans ja existeix: els embolcalls reutilitzables. El seu ús suposa un gran estalvi d'energia i evita el malbaratament d'un recurs no renovable.

Els avantatges ambientals d'aquests embolcalls són evidents però també afavoreixen la nostra butxaca. En un o dos mesos estan amortitzats, i l'estalvi en paper alumini pot arribar a uns 60 euros anuals per a una família mitjana. És important recordar també que la major part dels residus que es generen en els centres escolars són boles de paper d'alumini que nens i adolescents llencen fora de les papereres. L'ús d'embolcalls milloraria la neteja dels espais públics

D'on ve l'alumini?

La font principal de l'alumini és la bauxita, un mineral de color vermellós que encara és molt abundant en els cinturons subtropicals: Austràlia, Sierra Leone, Indonèsia, Índia, el Brasil, la Guaiana i Guinea. Aquests països són els que actualment concentren la producció d'alumini laminat.

El trasllat dels jaciments es produeix una vegada que els europeus, americans i xinesos han quedat pràcticament esgotats i la normativa occidental de correcció ambiental ha fet augmentar molt les despeses de producció ( 25% del cost de producció ), en conseqüència , la gran indústria l'alumini s'ha traslladat massivament als països en vies de desenvolupament en què, a més d'explotar els jaciments , també han creat les pròpies plantes metal · lúrgiques .

 Un dels grans problemes és que els jaciments es troben gairebé sempre en mitjà d'ecosistemes d'alt valor natural ( selves tropicals ), que acostumen a ser la llar d'una gran quantitat d'espècies d'éssers vius i de pobles indígenes que molt sovint es veuen expulsats de les seves terres. A més de la destrucció que ocasionen les mines a cel obert, cal afegir les infraestructures de transport ( vies de ferrocarril i de carreteres), les emissions atmosfèriques i els residus tòxics fruit del procés d'obtenció del metall , que contaminen l'aire , el sòl i l'aigua . Si tenim en compte que la normativa ambiental del països en vies de desenvolupament és pràcticament inexistent , ens podem fer una idea del dany ecològic que infligeix ​​aquesta indústria .

Principals residus generats a la producció d'alumini

• 2,6 d'argila amb metalls pesats i PH 12 per cada 4 tones d'alumini
• 30 kg de diòxid de sofre per cada tona d'alumini
• 2.000.000m3de fluoramina per cada tona d'alumini .

Tinguem en compte que el sofre és el causant de la pluja àcida , la fluoramina és un gas irritant, tòxic per a les plantes i que produeix alteracions en els ossos, les dents, els ronyons i els cabells .

Despesa energètica d'obtenció de l'alumini

Es consumeixen 15.000 kWh per cada tona d'alumini . Si tenim en compte que per cada tona d'acer es gasten 5.000 kWh , cal concloure que l'alumini és un dels materials que suposen una despesa energètica més elevada .

La importància del reciclatge de l'alumini

L'alt cost de l'alumini fa que sigui de gran importància generalitzar la recuperació i el reciclatge dels envasos. Es tracta d'un dels pocs casos en què la pròpia indústria productora està interessada en el seu reciclatge per motius que van més enllà de qüestions d'imatge. La raó és ben senzilla : el reciclatge de llaunes d'alumini és molt rendible, ja que l'alumini que es torna a fondre surt un laminat de la mateixa qualitat que el que s'obté primàriament de la bauxita i , en canvi, la despesa energètica que representa el reciclatge suposa tan sols un sis per cent de l'energia que es gasta en extreure el metall de la bauxita. 

A Espanya l'any 2005 es van recuperar 10.321 tones d'alumini i , si tenim en compte que el 1995 es van recuperar poc més de 2.000 , el progrés ha estat espectacular, sobretot , gràcies a l'interès de la indústria i als recents separadors dels residus dels ecoparcs , que treballen amb l'efecte de corrent induït de Foucault i que a poc a poc substitueixen la separació manual poc efectiva. No obstant això, no tot és tan senzill si tenim en compte que l'alumini que es recupera és només el de les llaunes de begudes, ja que molts altres productes construïts amb alumini que s'utilitzen diàriament són massa cars i complexos de reciclar.

En definitiva , podríem dir que el paper d'alumini pràcticament no es recicla i que el gruix de l'alumini reciclat prové exclusivament d'envasos, sobretot , llaunes de begudes .

Resulta evident, per tant , que la utilització de paper d'alumini per embolicar entrepans té un cost ambiental que difícilment ens podem imaginar , tenint en compte que és un material que s'utilitza una sola vegada i després es llença. No obstant això , tot l'anterior no pretén revocar la tesi que l'alumini no és útil , però el seu ús s'hauria de restringir a la indústria i en aplicacions tecnològiques específiques que tinguessin una vida mitjana de deu anys i una possible recuperació i reciclatge d'un mínim del 50 per cent .

Un minut per a la reflexió

"El millor residu és aquell que no es produeix"