Font: www.elpais.com
- L'1% de la Terra concentra la major pèrdua global de biodiversitat.
- Austràlia, la Xina, Colòmbia, Equador, Indonèsia, Malàisia, Mèxic i els Estats Units són els grans culpables dels problemes de conservació d'aus, mamífers i amfibis.
- L'ésser humà desencadena la sisena extinció massiva del planeta.
Tota la Terra té una superfície de més de 500 milions de quilòmetres quadrats. En menys de l'1% d'aquesta extensió s'està produint en aquests moments la major pèrdua de biodiversitat del planeta. En tot just un grapat de ecoregions es concentra més del 50% del deteriorament global en l'estat de conservació d'aus, mamífers i amfibis. És la conclusió més cridanera del primer estudi que analitza a escala planetària com s'estan emprant els països i regions a l'hora de complir amb les seves responsabilitats en matèria de biodiversitat.
No són poques les senyals que ens encaminem cap a la sisena gran extinció d'espècies de la història del planeta, i aquest estudi assenyala una culpabilitat mancomunada de totes les nacions.
Pràcticament tots els països del món han contribuït de manera negativa en la tendència dels animals vertebrats dins del reconegut índex de la Llista Vermella, que es dedica a analitzar científicament el risc de desaparició de les espècies. No obstant això, la major part del dany es concentra en vuit països -Austràlia, la Xina, Colòmbia, Equador, Indonèsia, Malàisia, Mèxic i els Estats Units-, que són responsables de més de la meitat del deteriorament global en l'estat de conservació de la fauna.
Tampoc es tracta d'una especial acarnissament per part d'aquestes nacions, com explica la investigadora Ana Rodrigues, principal autora de l'estudi: "Aquesta concentració es deu al fet que la biodiversitat no es distribueix de manera uniforme per tot el planeta, ni tampoc les amenaces que afecten a la mateixa ". Aquesta concentració del deteriorament en l'1% del planeta es troba localitzada principalment als Andes Tropicals, a Amèrica Central i al sud-est asiàtic. Són àrees d'excepcional endemisme, és a dir, una gran concentració d'espècies específiques que no es troben en un altre lloc. Quan no es cuiden aquests paradisos naturals, la pèrdua de biodiversitat global es veu molt més afectada que quan es descuiden altres llocs menys rics.
"Aquests llocs compten a més amb alts nivells d'impacte humà, que tenen conseqüències globals, ja que poden empènyer fàcilment a un gran nombre d'espècies a estar en vies d'extinció", resumeix Rodrigues, del Centre d'Ecologia Evolutiva i Funcional de França. El deteriorament que pateixen les espècies en aquests vuit països no s'explica únicament perquè siguin els més rics en fauna: són responsables del 56% de les pèrdues quan atresoren el 33% de la biodiversitat. Altres campions de la megafauna, com el Brasil, Congo, Índia i Perú concentren el 23% d'aquesta riquesa natural i, en canvi, només han provocat la pèrdua del 8% de la biodiversitat global.
La investigadora assenyala que són gairebé tantes les circumstàncies similars com radicalment diferents entre les vuit nacions en què més fauna es perd. "Aquests països tenen en comú el fet de posseir una gran proporció de la biodiversitat mundial, de la qual són responsables, però estan sent incapaços d'afrontar els reptes d'aquesta responsabilitat", critica Rodrigues. Com s'observa en l'estudi, publicat a PLoS ONE, les causes del deteriorament de la biodiversitat són molt diferents: a la Xina és la sobreexplotació, a través de la caça, que afecta principalment als seus amfibis i mamífers; per contra, el principal problema als Estats Units són les espècies invasores, que perjudiquen seriosament als seus amfibis i aus; a Indonèsia és la pèrdua d'hàbitats per la conversió a l'agricultura i l'explotació forestal, afectant sobretot als seus aus i mamífers. "Hi ha moltes maneres de fer que les coses surtin malament", lamenta l'ecòloga.
L'equip d'investigadors (en l'estudi han col·laborat experts de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, de Birdlife i del programa de Nacions Unides per a monitoritzar la conservació del planeta entre d'altres) reconeix que per a ells ha estat una sorpresa descobrir que no hi ha cap correlació entre la riquesa dels països i la cura dels tresors naturals. Dues de les nacions més riques del planeta, com els EUA i Austràlia, estan entre les nacions que més perjudiquen la biodiversitat global, mentre que d'altres més pobres com Perú, l'Índia o Madagascar estan posant més obstinació a fer els deures.
Les nacions que aproven amb nota són en molts casos estats insulars com Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga. Com explica Rodrigues, la majoria de les extincions d'espècies en els últims segles es van patir a les illes petites com aquestes: el famós Dodo era de la Illa Maurici s'ha convertit en paradigma d'aquesta època. Aquestes extincions van arribar per l'exposició sobtada d'aquests ecosistemes fràgils a amenaces per a les quals no estaven preparats, com depredadors (rates, gats) i la caça humana. "Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga estaven fins fa poc en camí de perdre encara més espècies, però han aconseguit revertir aquestes tendències, fins i tot recuperant algunes espècies que estaven molt a prop de l'extinció", assenyala la investigadora.
"Això demostra que estem aprenent a fer front a aquestes amenaces en ecosistemes illencs combinant mesures de conservació, control d'espècies invasores i cria en captivitat", resumeix. No obstant això, en l'actualitat els majors reptes per a la biodiversitat s'han desplaçat als grans boscos tropicals que contenen la major part de la biodiversitat del món, on l'escala dels impactes és molt més gran i molt més difícil de contenir.
