diumenge, 30 de novembre del 2014

El setè continent: una illa de plàstic de 22.000 km de circumferència.

Font: www.elpais.com
No hi ha cap tipus de discussió en què el plàstic és un dels materials estrella a la indústria mundial. El trobem en innombrables objectes propers a nosaltres però, com alguns polímers no són biodegradables, s' ha de controlar molt el seu reciclatge. Precisament la mala gestió d'aquests residus plàstics i el seu abocament continuat durant molts anys als mars i oceans en quantitats inimaginables, ha originat la formació d'una zona al Pacífic (a l'alçada de Hawaii ia unes 1.000 milles de la costa de Califòrnia mar endins), coneguda com El setè continent. La seva extensió té uns 3,4 milions de km2, és a dir, gairebé 7 vegades la superfície d'Espanya.

Mesura uns 22.000 km de circumferència i s'estima que el seu pes podria arribar a uns 100 milions de tones, segons el Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES). També se l'ha batejat amb altres qualificatius com el Gran pegat d'escombraries del pacífic, l'Illa d'escombraries o la Gran sopa de plàstic ja que la major part d'aquestes deixalles no es veuen a simple vista i arriben fins a una profunditat de 35 m. La causa per la qual es concentren en un mateix punt milers i milers de tones d'aquests materials és per la circulació dels corrents marins que giren al Pacífic en el mateix sentit que les agulles del rellotge.

Aquest moviment rotatori facilita que es vagin recollint i arremolinando els residus que, des dels rius i els vaixells, es van abocant a les nostres aigües. El mateix gir ciclònic d'aquests corrents, produït per la força del corrent en vòrtex del Pacífic Nord, fa que tota aquesta brossa marina vagi convergint any rere any en un mateix punt, donant lloc a un remolí que impedeix que les deixalles de plàstic es dispersin cap a les costes, de manera que lamentablement no para de créixer i créixer cada vegada més. La nostra falta de consciència ecològica ha creat un gravíssim problema mediambiental difícil de solucionar.

divendres, 21 de novembre del 2014

Setmana Europea de Prevenció de Residus

Magda Rodríguez i la Patrulla Verda de 1r d’ESO


Del 24 al 30 de novembre és celebra la setmana Europea de Prevenció de Residus 2014.

Cada any, durant aquesta setmana es treballa un tema relacionat amb els residus; aquest any el tema és el malbaratament dels aliments:  mentre una gran part de la població mundial passa fam, i actualment també algunes persones en els països desenvolupats, altres compren més aliments dels que poden consumir i com a conseqüència els llencen. Per tant el malbaratament alimentari es dóna quan desaprofitem i llencem aliments que encara tenen valor nutritiu. Segons l’Agència de Salud Pública de Catalunya, aquí es malbaraten més de 260.000 tones d’aliment a l’any, amb aquest menjar es podrien alimentar 500.000 persones durant aquest temps.

L’Ajuntament de Castelldefels ha proposat als restaurants que durant aquesta setmana elaborin menús amb restes d’aliments. També el dissabte 29, a la plaça de l’església, es farà un “mercadillo” de venda i intercanvi d’articles de segona mà i d’artesania del reciclatge.



I nosaltres, com podem ajudar? 

Us donem alguns consells, però segur que vosaltres trobareu molts més: 

-Elaborar un menú setmanal amb restes de menjar.
-Pensar el menú abans d’anar a comprar i no comprar allò que no està a la llista.
-Col•locar a la nevera i al rebost, davant, allò que caduca primer.
-Ajustar el menjar al plat, és a dir, posar allò que ens podem menjar i no deixar res al plat.
-Congelar el menjar en les racions que necessitem per cuinar.
-Quan celebrem festes o reunions familiars fer una planificació del menjar que necessitem.
-Saber que quan un aliment ha caducat significa que els seus nutrients no fan tant d’efecte com abans però això no vol dir que no es pugui consumir i gaudir.
-Ensenyar als fills que el menjar es un bé molt important i que no s’ha de desaprofitar.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Mobilitza’ t per la selva!

Magda Rodríguez
Professora ESO

La nostra escola participa en la Campanya de reciclatge de mòbils en desús per a protegir els ecosistemes africans.

A Espanya existeixen avui dia més de 56.000.000 de línies de telèfons mòbils per a 46.000.000 d’habitants. A aquest impressionant número de terminals han d'afegir-se aquells mòbils més antics que són reemplaçats i que els ciutadans guarden o llencen a les escombraries, sent la taxa de reciclatge menor al 5%.
Al mateix temps, l'explotació del coltan, un valuós mineral que es fa servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, està en el centre dels conflictes bèl·lics que produeixen milions de víctimes i refugiats a la República Democràtica del Congo.
La mineria il·legal explota mà d’obra infantil o semi-esclavitzada, destruint a més els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzés i goril·les, en greu perill per la caça furtiva i la desforestació.
Per tot això, i amb el suport de la Dra. Jane Goodall, Missatgera de la Pau per Nacions Unides i Premi Príncep d’Astúries d’Investigació, l’Institut Jane Goodall organitza la campanya “Mobilitza’t per la selva”, que a través de la sensibilització ciutadana i la recollida gratuïta de mòbils en desús procura:
- Reutilitzar terminals i reduir la insostenible demanda dels seus components
- Reciclar elements útils i disposar adequadament dels materials tòxics, evitant la contaminació del medi.
- Recaptar fons per als programes de desenvolupament sostenible, d’educació i conservació en la conca del Congo i  per a la tasca del Centre de Recuperació de  Ximpanzés de Tchimpounga.

 Donant els teus mòbils en desús, ajudes al manteniment  de projectes socials i mediambientals com:

El Centre de Recuperació de Tchimpounga
A Tchimpounga, República de Congo, l’Institut Jane Goodall (IJG) té contractats a 64 treballadors locals per tenir cura de més de 150 ximpanzés rescatats, la gran majoria arribats com a bebès, en pèssimes condicions després de ser decomissats a caçadors, traficants o particulars. Els ximpanzés orfes són atesos per experimentats cuidadors, dirigits per la veterinària espanyola Rebeca Atencia, i viuen en grups en un entorn natural, amb sortides diàries al bosc, alhora que es planeja la seva futura reintroducció a la selva.


Podeu trobar més informació a:



ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE TOTES I TOTS. 

diumenge, 9 de novembre del 2014

La Patrulla Verda d'Educació Primària i Infantil

Alumnes i tutor de 6è EP

Aquí teniu algunes impressions dels alumnes de 6è sobre les activitats de la patrulla verda i de les exposicions que van realitzar en els cursos d'infantil i primària.

"Hola pares i mares, benvinguts al bloc verd de l'escola.
Som els alumnes de sisè i ara també la patrulla verda . Fa dues setmanes vam començar un projecte que tracta sobre el reciclatge. Estem al pati, al costat d'uns contenidors (BLAUS Y GROCS) per ajudar els nens/es de tots els cursos a aprendre a reciclar. També anem passejant pel pati per vigilar que ningú llenci  res a terra i, per a que ens identifiquin, portem posades unes armilles de color taronja amb lletres verdes on posa “PATRULLA VERDA”.
Una altra cosa que fem és intentar que ningú porti paper d'alumini.
Abans de fer tot això, vam anar per totes les classes de primària on, mitjançant  un PowerPoint, vam explicar tot això i més.
Us convidem  que recicleu tant a casa com a l'escola."



"Hola! Sóc un nen de sisè, i vinc a parlar-vos sobre la patrulla verda. Bé, l'objectiu principal és NO contaminar, és a dir,  ser una escola VERDA. I, què fem? Posem  dues papereres ''especials'' una de color groc, per a tot tipus de plàstic o envasos, una de color marró, per a la matèria orgànica : menjar, aliments ... Amb això volem arribar a ser una escola VERD, una escola neta .Crec que tothom posa de la seva part, comptem amb la teva col·laboració també!  Bé i per acabar, com podem identificar els nens de sisè que es dediquen a vigilar el pati ? Fàcil! Portarem 1 armilla de color taronja que a l'esquena  posarà '' PATRULLA VERDA'' ¡Estarem  tots els dies  al pati! Gràcies per la seva col·laboració!
RECORDA , L'ESCOLA SEMPRE NETA "


"Benvolguts pares i mares
Som  el grup de 6é, i formem part de la patrulla verda .Tenim entre 10 i 11 anys i volem ensenyar els nens més petits que tots hem de col·laborar en el RECICLATGE. Al pati posem uns contenidors: un de color blau on llencem el paper i les restes de menjar, i un altre de color groc, on van a parar els envasos. Els nens petits ens identifiquen perquè  portem una armilla de color taronja que darrere posa de color verd “patrulla verda”.
Vam anar a ensenyar i a explicar a cursos inferiors al nostre, que el pati ha d'estar net, i si tenen algun dubte que ens el preguntin. Van estar molt atents i van fer moltes preguntes i això ens va agradar molt.
A poc a poc han anat col·laborant  amb nosaltres. Estem molt contents, i recordeu: “Comptem amb la vostra col·laboració”.
Gràcies per la vostra atenció."



"Hola, som els nens de sisè. Cada setmana ens toca ser patrulla verda.
A l'hora del pati, estarem  al costat d'uns contenidors situats prop de la font i per a que ens identifiqueu portarem una armilla taronja.
Si teniu dubtes, només cal que ens pregunteu on llençar les deixalles. Si veiem que algú llença alguna cosa al terra, li cridem l'atenció, i també si algú juga a futbol amb l'entrepà o amb el suc.
Ja ho sabeu!, Volem una escola neta. Uniu-vos a la patrulla!

Esperem la vostra col·laboració."













La Patrulla Verda de l'ESO

I.C.M (1r ESO A)

Fa uns dies  vam organitzar la PATRULLA VERDA de l’ESO i un grup d’alumnes de primer, entre el quals em trobo jo, ens vam apuntar i estem molt il·lusionats. Us vull explicar breument quina és la nostra tasca.




Què fem?

Vigilem que tots llencin les deixalles  als llocs indicats i procurem no contaminar el planeta, en aquest sentit seguirem insistint per a reduir el consum de paper d’alumini a l’Escola.  Ajudarem  a tots a ser bons amb el medi ambient.

Per a què ho fem?
Ho fem per a tots. Quan llencem un objecte, per exemple un paper, al lloc incorrecte, el paper no es recicla correctament. En canvi, si el  llancem al lloc correcte, aquest és tractat de forma adequada,  de tal manera que pot servir per alguna altre cosa i evitem la tala  excessiva d’arbres.
Estudis diuen que un sol espanyol genera més de cinc-cents quilos de deixalles  a l’any i només uns vuitanta quilos són reciclats.

Què conseqüències pot tenir no fer-ho correctament?
Pot tenir moltes, per exemple: les restes de menjar són biodegradables. Avol dir que si no les llencem al contenidor de matèria orgànica, amb l’oxigen de l’atmosfera es descomponen i produeixen gasos tòxics que són nocius  per als essers vius. Com aquesta hi ha infinitat de conseqüències, si llencem borses de plàstic....i una  la tortuga marina  menja aquest plàstic, no el podrà digerir i es morirà o bé se li pot enganxa al coll i s’ofegarà

 Què pots fer?
Si vols ajudar, pots llençar les deixalles al contenidor  correcte. MAI AL TERRA O AL MAR! Intenta Reutilitzar un objecte si encara es pot fer servir i Reciclar tot el que puguis


NOSALTRES ENS PROPOSEM FER-HO I AJUDAR A QUE TU TAMBÉ HO FACIS.
Us mantindrem informats